JAN
Jürg Gautschi

Il zercladur vargau hai jeu survegniu dad ina scolasta digl Institut ch’ei ina buna amitga da mei, ina scatla da cartun. En quella scatla sesanflava in’autra scatla, ina da calzers ed en quella ina pluna cudischets da notizias, quels pigns, pratics, tuts plein tacs ed isai dallas tschiens gadas ch’els ein vegni duvrai per nudar patratgs, plans, panzieris, pintgas emprovas litteraras, poesias, dessegns. En in da quels cudischets hai anflau il suandont text.

«Jeu vi temps, buc plunder. Temps. Uss cheu. Buc spitgar. Temps per esser, star, tedlar, mirar, sunar, vi esser scarun, hirundella, cavriel, fegl el vent, el fried da primavera, vi leger, studiar, discutar, sviluppar, inventar, far, transformar dad endadens ano, crear il mund che savess esser, uss cheu. – In auter mund ch’il vies. Vus scheis, hagies pazienzia e spitgeis, tochen che vus essas morts, ni tochen 65.
Jeu sun 16.
Ed jeu vi temps. Uss cheu. Bu plunder.»

Sper la scatla culs cudischets secattavan plirs ordinaturs ella scatla che la scolasta ha surdau a mi ed en quels mantuns da rapports da polizia, documents dalla procura per giuvenils, correspondenza, artechels da pressa, fotografias ed auter pli. Tut quei veva ella retschercau, rimnau e confidau a mi. Quei s’audi a Jan. Sch’jeu sappi tener ei en salv. Ella stoppi serrar giu quella historia. Mo forsa inspireschi ella mei per zatgei litterar. Fuss bi, sche Jan mass buc en emblidonza, ha ella detg.

Jan era in bi giuven cun cavels tschuors, ners, survintscheglias spessas ed egls marcants grisch-verds. El era gronds e schlancs, magers, empau malgenglis, insumma buc sportivs, in fin cun antennas finas.
Jeu sez hai buc enconuschiu bein el. Aschia sco ins enconuscha in l’auter, sch’ins viva ella medema regiun. Ins sevesa, s’inscuntra, patarla inaga ni l’autra. El era part da quella pintga gruppa digl Institut ch’era in temps fetg activa e mava mesjamnas suentermiezdi e sondas e dumengias alla liunga da vitg tier vitg sin plazs e plazzettas cun in pign stan d’informaziun, cun broschuras e flyers, pettas e creflis, tè da glatsch ni vinvarm ch’els fagevan sez per envidar la glieud da discutar, per sensibilisar ed informar sur dil clima e sur dall’urgenza da s’engaschar. Ina pintga gruppa da Fridays for future.
Sche Jan seigi semidaus en quei temps, hai jeu dumandau mia amitga, la scolasta. In piercing el nas, ha ella detg e zacu hagi el entschiet a smincar ils egls, gries ner. Forsa schon che siu esser explosiv ei s’intensivaus en quels treis onns. Quella gretta. Inaga a caschun dad ina discussiun publica en connex culla miseria dad anflar habitaziuns pagablas, buc ditg avon quella notg, che tut ei escalau, vevi Jan priu il plaid e raquintau dad in amitg che hagi stuiu bandunar la val – sco pli e pli biars – perquei che la casa seigi vegnida vendida a speculants che midien uss 30 habitaziuns per indigens en 8 apartaments da luxus. «Veis schon studiau inaga», hagi el dumandau la suprastonza, «co vos vitgs vesan o en 20 onns? Veis studiau, nua che quels e quellas habiteschan che schubregian lu vos tgils ni quels da vos geniturs?»
In experientscha da desillusiun sto quei esser stau, sc’ina malsogna metta che lavura el zuppau e crescha e rumpa lu o dad in di sin l’auter culla vehemenza dad in vulcan, schess ins cun sfegliar en quels ordinaturs cun tut las denunzias penalas, ch’ei ha dau cul temps, citaziuns dalla dertgira, inquisiziuns, la gronda part pervia da donns materials, graffitis, gl’emprem pigns e pli e pli gronds e cul temps è sin fatschadas da casas, vitrinas, autos, SUVs, cun grond gust sin Teslas, igl auto dils hipocrits sco Jan scheva. En in da ses cudischets scriva el :

«Ils carschi fan blablabla e punct finiu. Els dian manzegnas e sefan buc en. Els dian «super, s’engascheis vus pil clima« e dus dis pli tard sgolan’i a Kapstadt. Ed ils uauls brischan, las muntognas sballunan, las auas s’emplunan. Il clima semida. Mo ils carschi buc, lezs siaran egls ed ureglias, ignoreschan tut quei che zunghiass els da semover, da semidar, da renunziar. Ils carschi fan conferenzas. Blablabla. Fan sco da far e fan nuot. Cun tut. Cul clima. Cun habitar. Daco nus, tschels fan è nuot. Fuck you. Fuck egos!»

Aschia ei quei iu pass per pass. E tuttina. Daco che la situaziun ei la finala escalada sul cunfin da violenza o, hai jeu aunc buc capiu diltut. Dad in maun eis ei segir stau casualitad, discletg. Da l’auter maun la relaziun toxica da Jan cun siu bab ni meglier detg padraster. MM numnava Jan el. Micha Meyer, giurist, multimilliunari, Turitges, che ha fatg ina facultad cun cussegliar jasters beinstonts, respectivamein cun mussar igl abc dil secret bancar Svizzer, sco Jan veseva quei.
Micha Meyer steva per valurs diametralmein cuntrarias a quellas da Jan. Jan veva ina visiun per in auter mund. MM mo rieva. Ti eis in idealist, in semiauner, in bienatsch che stattas pulit en colonna, tochen che ti vegnas vidlunder. Tuppamein ei lu la petta schon naven. E per tei restan in per miulas. La buna tocca survegn quel culs cumbels gits e la bucca gronda. Jan, sededesta! Carstgauns dat ei sco furmiclas. Sche ti vul prender risguard sin mintga furmicla, cu ti vas a spass egl uaul, vegnas negliu. E vesas è nuot. Per ver zatgei dil mund, stos tener il baditschun ad ault! Emblida persistenza, responsabladad, etica, giustia, tut quellas talantialas seniastras. Il mund ei stabils avunda. Midadas ha’i adina dau. Quei num’ins svilup. Ti stos crer en innovaziun. E mirar dad esser el dretg mument silla dretga barca. Lu vas mai sutsu. Capeschas!?
Aber in plaz sin quella barca cuosta !
Zacu mava ei lu bu pli cun Jan a casa, aschia che Micha Meyer e Lea, sia dunna, la mumma da Jan, han decidiu da metter quei rebel stinau egl Institut. Bu lunsch naven dil vitg, el qual Micha Meyer posseda ina casa da vacanzas, ina da quellas grondas bialas tradiziunalas amiez il vitg. Jan ei darar ius en quella casa. Ina duas gadas. Segir quella ga per preparar la surpresa da Nadal. L’acziun culminonta che ha la finala fatg sballunar sia veta.
Tgei ch’ei schabegiau el detagl san ins leger els protocolls dalla procura publica e dalla procura per giuvenils. Descripziuns minuziusas che tunschessen per crear ina coreografia detagliada da quella sepitgada.
Tenor quels ei l’idea naschida la notg suenter quella discussiun publica sur dalla munconza da habitaziuns pagablas cun passar sper la casa da Micha Meyer vi, cun veser quella casuna, cun plaz per quater famiglias, stgira e vita, sco la gronda part digl onn. E lu hagi in patratg tratg tschel. Il plan era che MM e sia dunna vegnan zacu avon Nadal en casa, van lu cun cofras e teschas, pigniel e regals da scala si, entran en stiva, envidan la cazzola e vesan lu: in gigantic graffiti tgietschen sur l’entira preit stiva vi, tschun bustabs S, H, A, R, E, enzenna d’exclamaziun. SHARE ! Parta! E sut quei graffiti ina rolla pupi da pacs cun ina seria da screenshots, hacks che Linard e Jan han fatg sils contos d’investment dad MM. L’idea era da vilentar el, forsa è far in tec tema, en scadin cass disturbar la idilla, quei kitsch fauls e far endamen, per tgei ch’ei savess è aunc ir da Nadal. E secapescha documentar tut per social. Els vevan en overalls blaus e si mascas dad anonymous, levan far selfies ed è in tec party e diltut vevien ei buc studiau atras quella acziun.

Igl ei lu è vegniu tut auter che planisau.
Jan veva zuar schon retschercau. La casa vess giu dad esser libra quella notg, la mumma en vacanzas cun in’amitga ed il padraster envidaus da far in referat a Zug. Quei referat ei lu aber daus ell’aua e Micha Meyer ha decidiu da vegnir si e preparar la casa pellas vacanzas da Nadal. El era enta letg ch’el ha udiu canera giun stiva, ei lu ius giu, cun in candelier enta maun epi eisi escalau. El decuors dalla patangada ha Micha Meyer survegniu ina vasa el tgau e diversas autras fridas e blessuras. Alla fin era el senza schientscha en siu pigiama scarpau, ligiaus vid ina Eames Lounge Chair, la bucca stuppada e taccada giu, crustas da saung e nodas blauas dapertut. Aschia ha la scolasta descret il scenari els acts d’inquisiziun. Ella ha anflau il blessau pli tard la notg.
Daco ella? Perquei che quels treis eran en panica e savevan ni en ni o. E perquei ch’els fidavan a lur scolasta. Per els era ella ina dils paucs carschi ch’ei restada verdeivla, consequenta, buc corrupta, buc resignada. Perquei han els telefonau. Ed ella ha priu giu. Schebein ella fagess quei aunc inaga, ei ina autra historia.

En scadin cass ha quei eveniment da quella notg buc mo mess la veta dils dus giuvens e dalla giuvna sil tgau, mobein è la veta dalla scolasta. Ch’ella ei aunc adina egl Institut ei mo grazia al directur che ha mai piars la fidonza en ella. Sche auters vessen giu da decider, fuss ella vegnida sentenziada sco instigadra e delinquenta principala. Dapi onns influenzeschi ella ils:las scolar:as cun ina instrucziun da historia manipulativa, intermedieschi la revolta enstagl dalla via democratica. Per ella eisi la finala iu o en bein.
Buc denton per Jan, Linard e Fadrina.
Malgrad che Micha Meyer ha retratg l’accusaziun suenter in temps, han tuts treis stuiu bandunar igl Institut. Fadrina ha survegniu ina secunda schanza a Cuera. Linard fa, sch’jeu sai endretg, in emprendissadi en fatschenta da siu bab. E Jan ei ius. El stoppi far in reset, ha el detg alla scolasta, cu el ha purtau ad ella la scatla cul cudischets e dumandau sch’ella tenessi si quella tochen ch’el tuorni. Aber el ei bu turnaus. Quei ch’ins sa, ei ch’el ei staus a Belgrad, lu ad Athen ed ha lu priu il bastiment per ir en Spagna. Per mia amitga eisi clar che Jan ei ius alla tscherca da siu bab. Quel eri musicist, da quei ch’ins sa. In’amur dil temps che la mumma da Jan studiava design a Barcelona. Ils davos fastezis da Jan ein da Lissabon. Mo quei ei uss in onn. E dapi lu, nuot. Negin sinzur.
Ils geniturs han zacu alarmau la polizia.
Per mi’amitga eis ei clar. Jan viva.
Jeu hai detg: «Jeu anflel el».